La Hacienda..

Es un dia qualsevol.. posem el cas que es un 1 de Desembre de un any qualsevol..
Estem per els carrers del born,concretament al carrer del rec,pas a pas baixant per aquest direcció estació de França ens trobarem un restaurant amb colors vibrants.. que fa entrar nostàlgia de una bona terrassa i els raig de sol d'estiu banyant el nostre cos..
Sortit de un quadre de Frida Kahlo amb colors vibrants i recordant el folklorisme mexicà ens troben en La Hacienda, un restaurant en el qual primer de tot he d'agrair que m'entenguin quan demano una cocacola amb molta llimona... es una cosa que m'encanta, no em conformo amb una rodanxa de llimona a mitja lluna..
Però anem al cas... en aquest dia qualsevol vaig demanar una cocacola , era Pepsi.. però bé també vull dir que es d'agrair que em portin un bon got.. i no una simple llauna quan ara per ara ja m'han clavat aprop de plaça sant Jaume 3 euros per una llauna!!
Apart de la pepsi, vaig demanar un burrito de pollastre i guacamole per acompanyar..
El guacamole era casolà molt autentic amb un punt picant acompanyat de nachos, del guacamole em va semblar una mica líquid molt cremós i a mi m'agrada consistent però de gust em va agradar prou i sobretot sabent que era casolà.
Seguidament em van portar el burrito de pollastre acompanyat de una amanida prou apetitosa, el burrito boníssim..
El menu dels dijous se que són senzills però busco precisament això i rapidesa..
M'agradaria tornar sobretot amb bon temps.. tenen una bona carta de plats com també de cocktels que seran la millor companyia per gaudir de la terrassa al carrer.. algun dia d'estiu.

Tartaletes de llimona amb suc de maduixa :)

Aquesta elaboració es molt fàcil… i molt variable, podeu fer-la de crema pastissera amb poma.. una trufa de xocolata amb taronja confitada..crema de coco i pinya flandejada amb rom.. imaginació al poder!! vaja de mil maneres!!!
La versió d’avui és una mica d’aprofitament de la tarda com del que tenia per el rebost, ja que he fet massa brisa i n’he fet varies per posar-les enrotllades en si mateixes entre paper de forn al congelador i sempre tenir-ne preparat.

Començarem amb la crema de llimona

180Gr d’ou.
180Gr de sucre.
280Gr de mantega.
70Gr d’aigua.
70Gr de suc de llimona.
13Gr de ratlladura de llimona.
6Gr de fulla de gelatina.

Començarem posant a hidratar amb aigua freda les fulles de gelatina.
Seguidament posarem la resta d’ingredients en un cassó i el portarem sense deixar de remenar a 85ºC amb compte perquè no qualli l’ou.
Quan la crema la tinguem a 50ºC li afegirem les fulles de gelatina escorregudes per donar-lis un cop de turmix i posar-ho a la nevera que es refredi.

Per la massa brissa ja explicada en el bloc per la recepta de la quiche de porros en aquest link el trobare-ho a http://olorsacanyella.blogspot.com/2010/11/quiche-de-porros.html.

Nomès tenim que posar-les en el motlle que volgue-ho comptant que s’enconlleixen en el forn i sense oblidar de punxar la base abans d’enformar.

Un cop tinguem les tartaletes fetes nomès tenim que posar la crema en una manega pastissera, escudrinyar en les tartaletes i decorar-les, jo en aquest cas he volgut posar-lis una miqueta de sucre lila de americancolor.
Per el beure m’he acompanyat de un suc de maduixes,preparat amb puré congelat de maduixes que pode-ho trobar en establiments especialitzats, La marca que he utilitzat es Ponthier.. Al mercat de la Boqueria a l’entrada hi ha un establiment on els venen… i es genial per fer sucs gelats.. mousses de mil sabors.

Ah i la crema es pot congelar!!! Fantastic per tenir-la preparada per qualsevol ocasió!! Igual que la massa brisa!

Dijous dijous.. i això és converteix en dinar a Barcelona

Hem trobo al restaurant Ugarit al carrer Comerç numero 29.Aquest local amable i acollidor de gastronomia siria és una bona opció per dinar de menu i alhora ser una opció diferent a lo que estarem acostumats un dia de cada dia.
Amb plats de gust sugerent i de quantitats que no et quedaras pas amb gana.
El meu menu de migdia consta de una simple amanida anomenada Salatat Geben que el forma d’enciam, tomàquet,cogombre,ceba,formatge pheta amb pa pita fregit acompanyat opcionalment amb salsa pica tot ben trossejat,aquesta amanida l’he acompanyat de una tapa de crema anomenada Mohamara.
Aquesta crema de pebrot vermell, anous picades,pa fregit,suc de magrana i picant, les cremes que pots optar en aquest restaurant son delicioses desde la crema de iogurt al baba ganoush tant conegut com tants altres..
Per beure m’he demanat una copa de cervessa i en total m’ha costat 13 euros i com sempre no m’ho he pogut acabar, si voleu dinar de menu crec recordar que son 9 euros.
Aquest cop s’ha de dir i no es el primer cop m’han convidat a un pastisset àrab que el va disfrutar un amic, ja que el meu estomag no va poder mes i tenia un objectiu a la vora per tastar…
M’enfilo per el passeig del born desde el mercat, i arribo a Bubó tants cops nombrat en aquest blog.
Arribo i em veig a Georgia, dependenta de la botiga,companya i amiga de classe de pastisseria, li demano la mousse de llimona amb alfabrega.. com una petita joia aquest pastís consta exactament de crema de llimona i alfabrega sobre una una crema de mascarpone amb vainilla i de base una sabé de parmesà i sèsam…Un deliri per els sentits del qual l’acompanyaria al meu parer amb un cava Raimat gran brut.

Salut perles ;)

Una formiga entre ceps

Fa un parell de setmanes que ja he encetat un nou camí, en la meva vida d'estudiant, ara apart d'estudiant de pastisseria també sóc una simple ignorant aprenent en un mon encisador com és el mon del vi, faig el curs d'iniciació a l'enologia i cata de vins, per poder ser algun dia una sommelier.

Sempre faig el paral·lelisme de que la cuina el seu alter ego seria la pintura.. creació sense límits ni fronteres plasmat tot en una visió, la pastisseria es escultura, ja que es tot molt més tècnic en el procés i amb molta més cura, i el món dels vins es la poesia, ja que dins de la poesia hi ha un procés tècnic però alhora traspassa les emocions.
Lo genial del vi esque es un meravellós filtre de la terra on ha estat criada aquella vinya, de que ha estat envoltada des de el seu naixement.. et permet imaginar aquells paisatges nomes tancant els ulls.

Aquest dilluns 7 de Novembre vaig anar acompanyada de un bon amic, al Hotel Majestic on es celebrava el II saló de vins de rioja alabesa a Barcelona.
Un ambient genial.. i amb grates sorpreses, dels cellers que van ser-hi hem quedaria amb dos, el Amador Garcia i el seu excepcional blanc envellit en bota, de una variatat autoctona de anomenada Viura, aquest vi monovarietal,Si tingues que donar-li adjectiu diria que calidesa és el més apropiat.

Per l'altra banda donaria una floreta als Cellers Muguruza amb el seu vi jove Muguruza, com també el seu Rosmari Muguruza Reserva, una bona elecció per disfrutar de uns bons vins de la varietat tant de la zona com es la ull de llebre.

Croaissant de mango

Els dijous són un dia dur, ja que surto de casa ben d'hora cap a les 7 del matí i no torno cap a les 11 de la nit, a que per la tarda tinc el curs d'enologia.
Així que quan tinc la oportunitat m'apropo ben d'hora a la pastisseria Hoffman del carrer Flassaders en el barri del Born.
La meva debilitat quan es ben d'hora es una de les elaboracions que sovint es molt infravalorada i diria que també violada a traves de insipidesa,margarines i altres..
El rei de la brioxeria.. el croissant.
Els croissants de Hoffman són realment bons i sempre es lo que em demano,però el dijous passat vaig arribar quan havien tret alguns de sabors com el de massapà i el de mango, a Hoffman i trobare-ho de diferents sabors.. i si tinc previst sempre que hagin quan jo vagi fer un article de cada croissants de sabors que trobi.

El que vaig tastar era el de mango, realment es una elaboració sorprenent, amb un farciment de melmelada que fan ells mateixos,al primer moment us sorprendre-ho de lo bona que esta aquesta melmelada.. però a la meva opinió acabara fen-se feixuc.. massa dolç i l'alt contingut de mantega no m'ajuda amb el punt àcid del mango per complementar-ho.

L'hagués disfrutat molt més respecte a la melmelada en un postre de got amb una espuma de formatge fresc o un iogurt artesanal com els d'abans amb el punt d'acidesa o un iogurt de cabra mateix.
Per lo que és el croissant en si sense comentaris..a més la pastisseria es acollidora i per sort han canviat la dependenta de la qual la que hi ha ara és molt agradable, i una exelent decoració precisant el detall, us recomano que aneu i disfrute-ho!

Porquets de ceeeeeeeel!

Amb la catalanització del nom d'aquest postre i dedicat en especial a la Marina, que te molta paciència amb mi, encara que en te mes amb en Carles.. però ves ell es de Linyola i es un desastre el nostre nen! Que els envio petons des de aquí.
A ella li vaig prometre que penjaria la recepta, ja farà vora de una setmana i escaitx.

Abans de tot ens tindrem que fer amb:

12 rovells d'ou
100gr d'aigua
200gr de sucre

Motlles d'alumini
Glucosa
una olla amb aplicació vaporera o vaporera elèctrica.

Començarem fent un almívar recordant posant primer l'aigua i desprès el sucre perquè no es cremi aquest últim i sense remenar-ho, i el portarem a 108ºC.
Un cop fet l'escaldarem que serà afegir-ho als ous en forma de fil , sense parar de batre amb les barilles perquè no és facin grumolls.

Llavors untarem els motlles d'alumini amb la glucosa escalfada al microones prèviament,
seguidament omplirem els motlles amb l'almívar de rovell que anirem posant un per un a l'aplicació vaporera de la cassola, que per cert la podeu trobar al Ikea per menys de 10 euros amb un drap de cuina sota la tapa per absorbir l'aigua de la condensació.

Ara si, quan comenci a sortir vapor de l'olla contarem 8 minuts i ja estaran fets, i els desemmotllarem en fred. Salut perles!

El vi és com el sexe..

I esque com el sexe, començam els nostres primers passos a l'adolescència,amb glops amargs que amb el temps vas descobrint els matisos i distingint qualitats, fins arribar al màxim plaer.
Començant aquest article i a la vista de que nomès queden 3 dies! Per fi! Per començar el curs de cates i enologia, que ja us aniré explicant...
I es per això que m'agradaria recomanar-vos un vi , l'ultim vi que he tastat amb un bon sopar a taula ( que puc dir si jo era la cuinera heheh),d'aquells sopars amb excel·lent companyia com poden ser els grans amics.

Començaré explicant que aquest vi que m'ha deixat tant bon gust de boca, s'anomena Riesling Sumarroca 2010 de un preu molt acceptable.
Des de el meu punt de vista ignorant però curiosa a la vegada el Riesling és un vi blanc amb accent germànic, del qual dit frívolament sempre quedaràs bé amb els amics com amb la família..

A l'hora de tastar-ho no es farà pas feixuc, al contrari anireu omplint la copa plàcidament enmig de una bona conversa i degustant la frescor de les flors blanques i sense el punt amarg que tant carecteritza als blancs,al contrari notareu molta frescor i gust afruitat.

Aquest vi us podrà sonar molt per el vi de gel, que principalment és fa amb aquesta varietat,apart del Gewürztraminer,però això a es una altra història..

Bubó i el mon de les tentacions

En el cor del Born davant de Santa Maria del Mar ens podem trobar l'espai de Carles Mampel te obert, aquest passtisser que ha guanyat al millor mestre pastisser de l'estat espanyol al 1999, o millor pastisser euroamericà entre altres premis.
L'anfitrió d'aquest espai de construcció amb història, igual que el barri en el que es troba.
Desde el principi estant al carrer ja podem visualitzar tota la pastisseria des de els seus grans aparadors de vidre com també la seva porta, al passar en ella ens troben en un espai que dona lloc a un passadís amb decoració amb linies fredes i una iluminació i música suau convertint-se en un ambient acollidor.
Amb un mostrador ple de elaboracions mdernes amb una perfecta precisió com si fossin peçes de joieria ,en el quan ens podem trobar degustacións de nuvols de tots els sabors fins a , piruletes de formatge de cabra amb gelatina de gerds,els famosos macarons o la gran varietat de galetes de té amb un innovador packaging de caixes cilindriques amb tap de plàstic i una rotulació d'estampat geometric donant noms a mil varietats d'aquestes anomenades galetes amb uns preus va depenen del producte però solen ser mitjanament alts,però sempre valorant que el producte que compres es una elaboració d'avantguarda digne per un públic disposat a noves sensacions com per a gourmets.
També disposa de una petita barra en el qual disfrutar de les seves elaboracions acompanyant-se de un café,servit per el depenent amb dessuadora negre i amb l'esquena serigrafiada el nom de l'establiment , amb un tracte proper, atent i sense esnobismes de cap mena.
Per tant és un lloc del qual m'agrada tornar a descobrir elaboracions noves

Vinyes verdes vora el mar..

Fa poc en un article del Cuina, rememorant un numero de feia set anys amb els dos cuiners capdavanters de la nostra gastronomia,com era en Santi Santamaria i Ferran Adrià, doncs el nostre desaparegut Santi Santamaria afirmava: El futur de la nostra cuina va lligat al del nostre país , sóm responsables els catalans.

Dit això podem pensar que la nostra gastronomia de la que donem gala, passa bons moments a fora de les nostres llars, però no arribem al nivell dels francesos en sobirania alimentaria.
Un exemple clar es la quantitat de gent que viu a Catalunya que prefereix consumir un Rioja o un Ribera del Duero per el simple fet del seu origen sense donar pas, de quina varietat esta feta, o per quin plat es el mes adequat.. simplement per el seu origen mès publicitat en les ultimes decades,ja les donem per bones.No vull dir amb això que sigui de poca qualitat, però si que gran part dels catalans no donem valor a vins exepcionals que tenim al costat de casa.

És per això que m'agradaria fer un seguin de articles parlant dels productes de la nostra terra.
I començant amb un producte tant arrelat al nostre caracter mediterrani, el vi.
La terra dona al vi un caràcter que els fa unics, però també les varietats treballades en aquestes.

Alella: Aquesta zona vitivinícola al nord-est de la ciutat de Barcelona, aplega 18 municipis del Maresme i el Vallès Oriental.
És famòs per els seus blancs utilitzen les varietats de pansa blanca, garnatxó,xarel·lo i chardonnay.
Aquests vins són llustrosos i suaus, poden ser secs o dolços.

Per els rosats i els negres utilitzen garnatxa i ull de llebre.
Els primers són suaus i lleugerament àcids.
I els negres són joves i aromàtics.

Els vins sotmesos a criança han d'envellir un mínim de 2 anys, un dels quals, com mínim un en roure.

Crema de Maduixes

Els que em coneixe-ho sabre-ho que m'agrada tot lo inconvencional en petites dosis.. començo les revistes al reves, a la majoria li agrada mes la taronja doncs a mi la llimona..m'agraden els gerds molt mes que la maduixa i de maduixa la recepta d'avui i per equivocació.
Ja que al comprar el pure de maduixa congelat de la casa Ponthier, volia en realitat comprar-la de gerds, que per mi juntament amb la xocolata blanca i les galetes escoceses són la meva passió.
Així que ahir en un intent fallit de arròs amb llet amb vainilla i nata vaig fer aquesta crema sobre la marxa.

200gr de puré de ºmaduixa o suc de maduixa triturat.
el suc de mitja llimona exprimida.
60 gr de mantega.
1 ou.
200gr de sucre.
200 gr d'aigua.

Posarem l'aigua seguidament del sucre en una cassola i li afegirem el suc de mitja llimona, un cop veiem que es desfa el sucre, apart batrem l'ou i li afegirem al suc de maduixa tot ben batut i el posarem al almivar en forma de fil, per a continuació afegir la mantega i no parar de batre.
Ho portarem a 85ºC i el deixarem refredar.

Aquesta recepta versionada del lemoncurd, ens podra servir sempre guardat en la nevera per unes maduixes amb nata,per acompanyar gelats , panacottes etc.


salut perleees!!

Sa llimona com diu l'Antònia font

Us enrecorde-ho de :Que ets Kas LLimona o Kas Taronja? jo us dire Kas llimona !, ja que la recepta d'avui es basa en aquesta fruita esencialment.

Va de bo , va de llimones

Melmelada de llimona

5 llimones.
una branca de canyella.
150gr de sucre.
1 cullerada de mel.

Començarem exprimint la llimona amb l' exprimidor però sense oblidar-nos de la polpa de la llimona que serà passada per el colador i anirem axafant en aquest amb la llengua de cuina,seguidament el posarem en un cassó i li afegirem 150 grams de sucre amb la branca de canyella i la cullera de mel i el portarem a coure fins que tingui un color lleugerament rosat , la millor prova es agafar una mica amb la cullera i deixar-lo en un plat i al cap de dos minuts veure com esta de consistència i el posarem amb un pot.Els millors pots per les melmelades són els classics amb tanca a presió i en el coll tenen una goma taronja.

Llimona confitada
150Grams d'aigua.
150 grams de sucre.
2 grams de cremor tartar o unes gotes de llimona
Peladura de llimona

Amb la resta de les llimones, vaja la pelladura es millor portar-ho a bullir amb aigua buscant que la part blanca anomenada mesocarpi sigui separada fàcilment de la pell groga que es on estan els depòsits de oli essencial de la llimona al contrari que la part blanca que ens dona amargor.
Un cop tallat amb compte la part blanca de la llimona , la tallarem en llamines.
Per una altre part agafarem un cassó i li posare els 150 grams d'aigua i els 150 grams de sucre i el cremor tàrtar, sempre en aquest ordre i no el remourem fins que no es disolgui el sucre,que es quan afegirem les pells de llimona fins que es faci almivar a la temperatura de 110ºC.

Un cop ho tinguem sempre podem acabar tastant una torrada amb mascarpone i melmelada de llimona.

Avui posarem música amb mmm http://open.spotify.com/track/64yypxL1jrYlPAGvEqjTGT esperant l'estiu..i la llista completa! http://open.spotify.com/user/morganeta/playlist/4B546GP1tXdo3yLT7JI0ei

Salut perles!!

La decepció envoltada de indie-rock...

Hola a tots, ja se que no escric molt, però ves ja em coneixe-ho escriure no es vocacional, si mes no s'em dona bé observar..

Avui he anat amb un amic l'Aniol i la seva xicota a dinar i hem passat per dues pastisseries.. bé nose si dir-li a una pastisseria, es una tenda de cupcakes i l'altre bubó que ja en parlarem.

El fet que a tenda de cupcakes que hi vaig em desilusiona.... una decoració molt folk amb tons suaus i detalls de flors.. però al cap i a la fi ens trobem unes magdalenes franceses ( de mantega per a molts) amb frostrings que al cap i a la fi és crema Quark i sucre glass..

Jo avui he tastat el velvet cake, un pastis que visualment es preciós.. però no va mes enllà de lo simplement visual, que el gust de la magdalena suau i esponjosa ho mata amb la sobrecarrega de aquest anomenat frosting vingut desde els països anglosaxons en avió i amb musica de she and him.

Si em voleu portar la contraria amb un contrarticle us deixo aquí un parell de direccions de les quals us seran de utilitat per tastar els nombrats i tant de moda cupcake.

Www.cupcakeflorentine.com
http://www.lolitabakery.com/
http://www.cupcakesbarcelona.com/