Bubó i el mon de les tentacions

En el cor del Born davant de Santa Maria del Mar ens podem trobar l'espai de Carles Mampel te obert, aquest passtisser que ha guanyat al millor mestre pastisser de l'estat espanyol al 1999, o millor pastisser euroamericà entre altres premis.
L'anfitrió d'aquest espai de construcció amb història, igual que el barri en el que es troba.
Desde el principi estant al carrer ja podem visualitzar tota la pastisseria des de els seus grans aparadors de vidre com també la seva porta, al passar en ella ens troben en un espai que dona lloc a un passadís amb decoració amb linies fredes i una iluminació i música suau convertint-se en un ambient acollidor.
Amb un mostrador ple de elaboracions mdernes amb una perfecta precisió com si fossin peçes de joieria ,en el quan ens podem trobar degustacións de nuvols de tots els sabors fins a , piruletes de formatge de cabra amb gelatina de gerds,els famosos macarons o la gran varietat de galetes de té amb un innovador packaging de caixes cilindriques amb tap de plàstic i una rotulació d'estampat geometric donant noms a mil varietats d'aquestes anomenades galetes amb uns preus va depenen del producte però solen ser mitjanament alts,però sempre valorant que el producte que compres es una elaboració d'avantguarda digne per un públic disposat a noves sensacions com per a gourmets.
També disposa de una petita barra en el qual disfrutar de les seves elaboracions acompanyant-se de un café,servit per el depenent amb dessuadora negre i amb l'esquena serigrafiada el nom de l'establiment , amb un tracte proper, atent i sense esnobismes de cap mena.
Per tant és un lloc del qual m'agrada tornar a descobrir elaboracions noves

Vinyes verdes vora el mar..

Fa poc en un article del Cuina, rememorant un numero de feia set anys amb els dos cuiners capdavanters de la nostra gastronomia,com era en Santi Santamaria i Ferran Adrià, doncs el nostre desaparegut Santi Santamaria afirmava: El futur de la nostra cuina va lligat al del nostre país , sóm responsables els catalans.

Dit això podem pensar que la nostra gastronomia de la que donem gala, passa bons moments a fora de les nostres llars, però no arribem al nivell dels francesos en sobirania alimentaria.
Un exemple clar es la quantitat de gent que viu a Catalunya que prefereix consumir un Rioja o un Ribera del Duero per el simple fet del seu origen sense donar pas, de quina varietat esta feta, o per quin plat es el mes adequat.. simplement per el seu origen mès publicitat en les ultimes decades,ja les donem per bones.No vull dir amb això que sigui de poca qualitat, però si que gran part dels catalans no donem valor a vins exepcionals que tenim al costat de casa.

És per això que m'agradaria fer un seguin de articles parlant dels productes de la nostra terra.
I començant amb un producte tant arrelat al nostre caracter mediterrani, el vi.
La terra dona al vi un caràcter que els fa unics, però també les varietats treballades en aquestes.

Alella: Aquesta zona vitivinícola al nord-est de la ciutat de Barcelona, aplega 18 municipis del Maresme i el Vallès Oriental.
És famòs per els seus blancs utilitzen les varietats de pansa blanca, garnatxó,xarel·lo i chardonnay.
Aquests vins són llustrosos i suaus, poden ser secs o dolços.

Per els rosats i els negres utilitzen garnatxa i ull de llebre.
Els primers són suaus i lleugerament àcids.
I els negres són joves i aromàtics.

Els vins sotmesos a criança han d'envellir un mínim de 2 anys, un dels quals, com mínim un en roure.