Dijous dijous.. i això és converteix en dinar a Barcelona

Hem trobo al restaurant Ugarit al carrer Comerç numero 29.Aquest local amable i acollidor de gastronomia siria és una bona opció per dinar de menu i alhora ser una opció diferent a lo que estarem acostumats un dia de cada dia.
Amb plats de gust sugerent i de quantitats que no et quedaras pas amb gana.
El meu menu de migdia consta de una simple amanida anomenada Salatat Geben que el forma d’enciam, tomàquet,cogombre,ceba,formatge pheta amb pa pita fregit acompanyat opcionalment amb salsa pica tot ben trossejat,aquesta amanida l’he acompanyat de una tapa de crema anomenada Mohamara.
Aquesta crema de pebrot vermell, anous picades,pa fregit,suc de magrana i picant, les cremes que pots optar en aquest restaurant son delicioses desde la crema de iogurt al baba ganoush tant conegut com tants altres..
Per beure m’he demanat una copa de cervessa i en total m’ha costat 13 euros i com sempre no m’ho he pogut acabar, si voleu dinar de menu crec recordar que son 9 euros.
Aquest cop s’ha de dir i no es el primer cop m’han convidat a un pastisset àrab que el va disfrutar un amic, ja que el meu estomag no va poder mes i tenia un objectiu a la vora per tastar…
M’enfilo per el passeig del born desde el mercat, i arribo a Bubó tants cops nombrat en aquest blog.
Arribo i em veig a Georgia, dependenta de la botiga,companya i amiga de classe de pastisseria, li demano la mousse de llimona amb alfabrega.. com una petita joia aquest pastís consta exactament de crema de llimona i alfabrega sobre una una crema de mascarpone amb vainilla i de base una sabé de parmesà i sèsam…Un deliri per els sentits del qual l’acompanyaria al meu parer amb un cava Raimat gran brut.

Salut perles ;)

Una formiga entre ceps

Fa un parell de setmanes que ja he encetat un nou camí, en la meva vida d'estudiant, ara apart d'estudiant de pastisseria també sóc una simple ignorant aprenent en un mon encisador com és el mon del vi, faig el curs d'iniciació a l'enologia i cata de vins, per poder ser algun dia una sommelier.

Sempre faig el paral·lelisme de que la cuina el seu alter ego seria la pintura.. creació sense límits ni fronteres plasmat tot en una visió, la pastisseria es escultura, ja que es tot molt més tècnic en el procés i amb molta més cura, i el món dels vins es la poesia, ja que dins de la poesia hi ha un procés tècnic però alhora traspassa les emocions.
Lo genial del vi esque es un meravellós filtre de la terra on ha estat criada aquella vinya, de que ha estat envoltada des de el seu naixement.. et permet imaginar aquells paisatges nomes tancant els ulls.

Aquest dilluns 7 de Novembre vaig anar acompanyada de un bon amic, al Hotel Majestic on es celebrava el II saló de vins de rioja alabesa a Barcelona.
Un ambient genial.. i amb grates sorpreses, dels cellers que van ser-hi hem quedaria amb dos, el Amador Garcia i el seu excepcional blanc envellit en bota, de una variatat autoctona de anomenada Viura, aquest vi monovarietal,Si tingues que donar-li adjectiu diria que calidesa és el més apropiat.

Per l'altra banda donaria una floreta als Cellers Muguruza amb el seu vi jove Muguruza, com també el seu Rosmari Muguruza Reserva, una bona elecció per disfrutar de uns bons vins de la varietat tant de la zona com es la ull de llebre.

Croaissant de mango

Els dijous són un dia dur, ja que surto de casa ben d'hora cap a les 7 del matí i no torno cap a les 11 de la nit, a que per la tarda tinc el curs d'enologia.
Així que quan tinc la oportunitat m'apropo ben d'hora a la pastisseria Hoffman del carrer Flassaders en el barri del Born.
La meva debilitat quan es ben d'hora es una de les elaboracions que sovint es molt infravalorada i diria que també violada a traves de insipidesa,margarines i altres..
El rei de la brioxeria.. el croissant.
Els croissants de Hoffman són realment bons i sempre es lo que em demano,però el dijous passat vaig arribar quan havien tret alguns de sabors com el de massapà i el de mango, a Hoffman i trobare-ho de diferents sabors.. i si tinc previst sempre que hagin quan jo vagi fer un article de cada croissants de sabors que trobi.

El que vaig tastar era el de mango, realment es una elaboració sorprenent, amb un farciment de melmelada que fan ells mateixos,al primer moment us sorprendre-ho de lo bona que esta aquesta melmelada.. però a la meva opinió acabara fen-se feixuc.. massa dolç i l'alt contingut de mantega no m'ajuda amb el punt àcid del mango per complementar-ho.

L'hagués disfrutat molt més respecte a la melmelada en un postre de got amb una espuma de formatge fresc o un iogurt artesanal com els d'abans amb el punt d'acidesa o un iogurt de cabra mateix.
Per lo que és el croissant en si sense comentaris..a més la pastisseria es acollidora i per sort han canviat la dependenta de la qual la que hi ha ara és molt agradable, i una exelent decoració precisant el detall, us recomano que aneu i disfrute-ho!