Nits a Can Suriol amb aromes d'Austràlia

Ahir a la tarda vaig anar al Penedès, convidada per en Jordi, un bon enòleg disposat a riures de la vida,ell fa poc que ha estat a Austràlia concretament a la regió de Clare Valley, y ens va portar diverses ampolles perquè les tastéssim en al sala de tast del celler Can Suriol al poble de Grabuach.
Vam tastar els següents vins i amb el que remarcaria el Two Hands per la seva originalitat d'aromes que desprès.. vaja es una festa d'aromes aquell vi!
01)Paulettes (Clare Valley)-Aged Release Riesling 2006.
2)O'Leary Walker(Clare Valley)-Wyebo Shiraz 2010-Adelaide Hills.
3)Di Giorgio Family (Coonawarra)-cabernet Sauvingnon 2008.
4)Majella (Coonawarra)Shiraz 2009.
5)Kilikanoon (Clare Valley-The Medley GMS 2008-Barossa-Clare Valley
6)Kilikanoon(Clare Valley)-Parable Shiraz 2005-Mclaren Vale)Mourvédre 2010.
7)Samuel's Gorge (Mclaren vale)-mourvérdre 2010.
8)Two Hands(Barossa Valley-Sophie's Garden Shiraz 2010-Padthaway.
9)Saltram(Barossa Valley)-winemaker Selection 2004 Cabernet Sauvignon.
10)Fox Creek (mclaren vale)Reserve Shiraz 2008.

Els australians s'ha de dir que s'han fet especialistes en guanyar mercat a base de bon marquèting, des de la originalitat de les seves etiquetes com els vins de someyoungpunk a tenir una bona visió de l'enoturisme, un enoturisme del quan no pagues per visitar el celler i et deixen tastar tots els vins de la casa... i no ho dic com a usuària sinó com mètode d'inversió dels mateixos cellers, ja que la gent molts cops li fa mal gastar-se 8 euros cap a dalt quan no saben com serà el vi de l'ampolla comprada a la botiga, cosa que en el celler facilitat una fidelitat del client al comprar realment lo que li agrada.

Per acabar la jornada vam anar a la brasseria del mateix celler brasseria. Un lloc amb encant sense menús complicats però amb una excel·lent qualitat del menjar i atenció enmig del camp.

Impressions del vi

Aquest cap de setmana es va celebrar al mercat de Santa Catalina al barri del Born de Barcelona el vijuny.
Una fira en al qual es van reunir diferents productors d'arreu del país per presentar i donar a mostrar les seves elaboracions,la fira consistia en 10 euros i t'entrava el got i deu tiquets una bona opció per estar en bona companya i bones converses.
Les meves millors impressions les van tenir aquests productors:
Dels productors presents teníem l'olivera de Vallbona de les monges,una cooperativa de vi i olis amb el qual treballen amb gent amb discapacitat.
Al costat tenien Coma -Romà del Penedès precisament de la vall de l'Ordal que ja coneixia en anterioritat i del qual vaig acabar comprant l'ultima ampolla de Xarel·lo fermentat que tant bon record m'havia deixat des de Desembre al Catavins.
També hi havia la paradeta de 10 sentits una altra recomenació que us puc fer i que serà una futura adquisició el quin sidral un vi blanc especial amb varietat autòctona de Montonega del Pla de Manlleu.
En una parada que no recordo el nom vaig poder tastar el morenillo una altra varietat autòctona de la DO Terra Alta que tant de bo vagi aconseguint més ressò.
I la parada de la cooperativa de Falset-Marçà de la qual vaig comprar un vi dolç negre, realment tot una sorpresa i perfecte per un postre de xocolata.

Aquestes fires són una bona manera d'apropar-se al vi sense complexes ni tecnicismes.. encara que fora bo que es fes mes propaganda des de els mitjans ja que es un sector molt important en el país del qual tenim que recolzar... ves es una llàstima que siguem un país de tant bons vins i no tinguem casi cultura de vins entre nosaltres.. aquests dies m'he en recordat del vijazz de Vilafranca del Penedès, per quan un vipop o virock? Per apropar el sector jove?

Com fer calçots en un pis..

sóc una enamorada dels calçots i les calçotades però aquest any m'impedeix anar al poble motius personals, i per aquesta raó m'enginya t maneres de coure calçots de una manera neta en un pis..
Abans d'explicar la salsa romesco us vull explicar com faig lo dels calçots o diferents maneres d'utilitzar aquest producte de temporada i alhora tant de casa nostra.

Per fer calçots de una manera “clàssica” es netejar-los i fer un sobre de paper de plata que quedin tancats hermèticament i es vagin coent en el seu propi suc al forn, aquesta es la meva manera preferida.
També per anar més ràpids els podem coure ja ben nets en la paella amb una mica d'aigua, la quantitat es a ull però millor que falti a que sobri.. per anar afegint-li en cas de necessitar-ho, els taparem amb la tapa i el posarem a una potencia bastant considerable perquè bulli l'aigua hi ha continuació treure'm la tapa perquè evapori tota l'aigua un cop estiguin tous, en aquest moment baixarem la potencia i li posarem un rajolinet d'oli d'oliva.
Altres maneres que he utilitzat els calçots es amb una truita.. o uns espaguetis de calçots amb bolets i salsa romesco. O també tempura de calçots!

Explicat tot això passaré a la salsa de romesco de ma mare..

I se la vull dedicar algú que esta enyorant molt el fet de no tenir nyores al supermercat d'on viu.. ja que ell es un enamorat de la seva terra i això en els temps que corre es motiu d'orgull.. encara que cregui que sóc cruel :).

La recepta com tota la recepta de la mama no te unes mides fixes.. i depèn més del gust del cuiner, i això ja es molt bo, perquè naltros no ens tenim que adaptar a la cuina si no fer que la cuina s'adapti als nostres gustos i necessitats.

Ingredients
3 tomàquets
1 cap d'all
2 llesques de pa
3 nyores
35 ametlles
20 avellanes
quantitat suficient d'oli d'oliva.
1 all cru
quantitat suficient de sal.
Vinagre al gust.

Començarem posant els 3 tomàquets, el cap d'all i les dues llesques de pa al forn fins que es cogui tot, i es torri el pa.
Seguidament farem un tall a les nyores i les posarem amb aigua calenta en remull.
Un cop tinguem cuit lo del forn ho pelarem i el posarem en un recipient per emulsionar amb la turmix juntament amb el pa.
Li agregarem una dent d'all cru, les avellanes i les ametlles.
Treurem la carn interior de les nyores amb un ganivet o una forquilla i el posarem al recipient amb l'oli suficient per emulsionar i tenir la textura que desitgem juntament amb la sal.
Per ultim li agregarem vinagre també al gust i amb molta cura de no passar-nos.

http://www.youtube.com/watch?v=tnvDhbi7Q4k

Pim Pam! i quedem bé!

Per la gent poc aficionada a la cuina molts cops es molta molèstia fer sopars en el qual tinguis que surti de l'alimentació del cada dia i sigui una cosa ben original, jo sempre dic que es imaginació i fer un trencaclosques del gust dels aliments i anar jugant.

El plat que us vull ensenyar avui és ben fàcil de fer i te moltes maneres de presentar, és tracta de un llom de salmó amb formatge blau acompanyat de porros.

Començarem tallant els porros per la meitat i netejant-ho bé perquè normalment sol contenir terra, els trossejarem en forma de mitja lluna, el salpebrem en aquest cas amb pebre blanc, ja que es el millor per condimentar amb el peix, i el posem a la paella amb la quantitat suficient d'oli.
Un cop ja s'esta acabant els porros, agafarem una altra paella i li posarem foc ben viu,i li afegirem el llom de salmó que la part de la paella toqui a la de les escames del peix, jo el deixo sense girar fins que no veiem que queda poc per què es cogui la part superior, llavors és quan li dono la volta dos segons i el trec del foc.
Li poso formatge blau per sobre i d'acompanyament el porro.. aquesta es la versió preparat en 15 minuts..

Però ara us el podeu imaginar.. el porro amb mini-patates al caliu, o triturat amb la batedora amb una lactonesa per donar cremositat, jo aquest plat el vaig acompanyar amb un Sauternnes, un vi de la regió de Bordeus.. a voltes catalogat com vi de postre, en aquest cas el vaig triar ja que la seva dolçor, donada perquè s'elabora amb raïm pansificat marida perfectament amb el formatge blau, que en aquest cas era un blau de cabra de Muntanyola.

I aquí el meu plat en 15 minuts :P

i no no tinc foto.. tenia gana.

Deu pometes te el pomer, de deu una de deu una deu pometes te el pomer

Durant aquesta setmana m'he dedicat a fer galetes decorades amb sucre, com recordatori en el casament del meu germà. Crec que és una idea original i divertida, ja que moltes de les figueretes que la parella de nuvis ens regala queden sempre a l'armari al costat de les copes que només utilitzem per Nadal.

És per això que em vaig decidir per unes galetes, aquesta n'és la recepta:

250gr de mantega temperatura ambient.

250gr de sucre llustre.

1 ou a temperatura ambient.

650gr de farina

c/s de llet per lligar la massa

aromes si es desitja.

Afegirem els ingredients per aquest mateix ordre, jo ho vaig fer amb la kitchen-aid, fet que em suposà un gran estalvi de temps per dedicar-me a altres coses.

Quan estigui tot lligat farem porcions que allisarem amb el corró amb el gruix desitjat. A mi m'agrada d'1 centímetre, com també recomano laminar entre dues fulles de paper de forn perquè no s'enganxi la massa al corró.

Les posarem a la nevera un mínim de 15 minuts, encara que jo les vaig deixar 24 hores perquè n'havia de fer moltes i resultava molt feixuc fer-ho tot de cop.

Un cop passat el temps l'únic que hem de fer és anar donant forma amb un tallant de galetes, en aquest cas en forma de poma, comprat al web decake.

És recomanable que estigui impregnat de farina perquè no s'enganxin. Les posem en un paper de forn i les enfornem a 180ºC, recordeu que ha d'estar un temps previ a aquesta temperatura perquè s'escalfi, durant uns 10 minuts mínim.

Un cop fredes les decorarem amb la glassa, que no és res més que sucre llustre amb clara d'ou, gotes de suc de llimona i colorant (en aquest cas de la marca Wilton).

La textura de la glassa quan la fas no ha de ser molt líquida perquè llavors s'expandiran sobre la galeta. Si vols fer petits detalls que sigui bastant espessa, i al contrari. Amb el temps s'anirà assecant la glassa que tingueu al bol, així que millor posar un drap humit per sobre.

I fins aquí la meva explicació de fer galetes!

Salut perles! :)

Remember...

L'altre dia vaig anar a una xocolateria del carrer del mar i em vaig trobar unes delicioses rajoles de xocolata aromatitzades amb diverses flors...no em vaig poder resistir.
La xocolata es un producte que pot ser el màxim plaer i sempre ens acompanya.. i aquest cop de una manera ben original!
Les rajoles són d'Enric Rovira, un dels millors xocolaters del món i segurament el millor de casa nostra.
Des de la comarca del Bages t'endinses en el plaer més popular i assequible,però sempre donant un punt d'exotisme com les boles de xocolata i pebre vermell, xocolata i blat de moro.. etc etc
Jo podia escollir entre 4 gustos: Espigol, gessamí,roses i flor de taronger, vaig escollir els tres primer perquè jo la taronja només en suc, i en aquest bloc ha deixat clar que a mi m'agrada la llimona.
Aquests productes començant per l'embalatge ja es una meravella, perfecte per qualsevol regal, i ves que us tinc que dir lila rosa i blanc.. colors que m'encanten.
La xocolata negra de un 60% de cacau et transporta directament a un jardí amb un petit tros fonent-se a la boca, els aromes que desprèn de flors està perfectament integrat, per exemple el cas de la rosa... l'essència de roses és un producte que poc a poc entra més en el nostre entorn gastronòmic, i que moltes vegades sol ser colònia.
En el cas del gessamí com la mateixa flor el gust es molt delicat, però amb quina tenia més reserves era la xocolata d'espígol , és molt intens com si tinguessis realment espigol a la boca, però no és desagradable, encara que no es aconsellable pensar en bossetes per l'armari o ambientadors de cotxes per simplement no tenir un mal gust psicològic.
Tot així una experiència que us recoman-ho :)

Salut perles!!

La Hacienda..

Es un dia qualsevol.. posem el cas que es un 1 de Desembre de un any qualsevol..
Estem per els carrers del born,concretament al carrer del rec,pas a pas baixant per aquest direcció estació de França ens trobarem un restaurant amb colors vibrants.. que fa entrar nostàlgia de una bona terrassa i els raig de sol d'estiu banyant el nostre cos..
Sortit de un quadre de Frida Kahlo amb colors vibrants i recordant el folklorisme mexicà ens troben en La Hacienda, un restaurant en el qual primer de tot he d'agrair que m'entenguin quan demano una cocacola amb molta llimona... es una cosa que m'encanta, no em conformo amb una rodanxa de llimona a mitja lluna..
Però anem al cas... en aquest dia qualsevol vaig demanar una cocacola , era Pepsi.. però bé també vull dir que es d'agrair que em portin un bon got.. i no una simple llauna quan ara per ara ja m'han clavat aprop de plaça sant Jaume 3 euros per una llauna!!
Apart de la pepsi, vaig demanar un burrito de pollastre i guacamole per acompanyar..
El guacamole era casolà molt autentic amb un punt picant acompanyat de nachos, del guacamole em va semblar una mica líquid molt cremós i a mi m'agrada consistent però de gust em va agradar prou i sobretot sabent que era casolà.
Seguidament em van portar el burrito de pollastre acompanyat de una amanida prou apetitosa, el burrito boníssim..
El menu dels dijous se que són senzills però busco precisament això i rapidesa..
M'agradaria tornar sobretot amb bon temps.. tenen una bona carta de plats com també de cocktels que seran la millor companyia per gaudir de la terrassa al carrer.. algun dia d'estiu.